FREUD, DALÍ I EL SURREALISME. Presentació de la Jornada per María José Muñoz

FREUD, DALÍ I EL SURREALISME
Presentació
Mª José Muñoz

Dissabte, 28 d’ octubre de 2006
Ateneu Barcelonés


Malgrat que ens podríem anar a la història per trobar els precedents, tant socials, polítics, com metodològics del surrealisme, ens situarem en la primera relació més formal que es troba entre la psicoanàlisi i el surrealisme.
El 1924 André Bretón va escriure el seu primer manifest del surrealisme amb el qual es va inaugurar l’anomenat moviment surrealista. En aquest text i, després de fer una dura crítica del materialisme, el realisme, el psicologisme i el logicisme, tots ells reduccionistes i mancats d’imaginació, Bretón n’ofereix una alternativa. Aquesta alternativa es recolzarà en dos puntals bàsics del pensament freudià. El primer està constituït pel mètode “de l’associació lliure” que esdevindrà, dins d’aquest context, la definició mateixa del SURREALISME: “Automatisme psíquic pur mitjançant el qual s’intenta expressar verbalment, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament. És un dictat del pensament, sense la intervenció reguladora de la raó, aliè a tota preocupació estètica o moral”. L’altre eix, el descobriment de Freud de l’existència de l’inconscient en l’ésser humà, és l’argument de la seva filosofia: “el surrealisme es basa en la creença en la realitat superior de certes formes d’associació rebutjades fins a la seva aparició. Tendeix a destruir definitivament la resta de mecanismes psíquics, i a substituir-los en la resolució dels principals problemes de la vida.”
Tanmateix aquest lligam inicial del surrealisme amb la psicoanàlisi va patir, al llarg de la seva història, tot tipus d’avatars, friccions i ruptures. Moltes d’aquestes diferencies es devien a factors conjunturals, com per exemple:
- El poc coneixement, si més no, parcial, i poc a poc, de l’obra de Freud fins aleshores, i a vegades per falta de traduccions.
- Les diferents lectures dels conceptes que van fer els psicoanalistes post-freudians i d’altres intel·lectuals, per exemple del concepte de repressió o el de sexualitat, o també el de allò que es normal o patològic.
- La cada cop més present anàlisi de la realitat en termes marxistes, amb el seu materialisme dialèctic.
D’altres diferencies vindran de la mà de la concepció tant epistèmica com causal del subjecte del que es tracta en la psicoanàlisi i en el surrealisme, per exemple, la confusió de la divisió del subjecte de la que parla la psicoanàlisi, amb la necessitat de objectivació del subjecte en un objecte extern, plantejada per Hegel en el seu moviment dialèctic.

Enmig d’aquest panorama, cal destacar la figura de Salvador Dalí, el qual, tot inscrivint-se completament en el moviment surrealista, no deixarà de ser un “fervent” defensor de Freud, de la psicoanàlisi i del surrealisme mateix. Mirant-lo amb perspectiva, el seu paper es podria comparar amb el que Lévi-Strauss assignava a “l’element mediador” en la seva fórmula canònica de l’estructura dels mites: figura que conté en si mateixa alguna cosa dels components d’una oposició i que permet el passatge d’un extrem a l’altre. Dalí mai no va renunciar al moviment creatiu que suposava el surrealisme però tampoc a la base psicoanalítica que aquests actes comportaven. Anava d’un cantó a l’altra nodrint-se de cadascú dels pols; important i exportant idees del surrealisme a la psicoanàlisi, i de la psicoanàlisi al surrealisme.
Sigui com sigui, el que és veritat, es que el surrealisme i els moviments polítics i culturals d’aquella època van ajudar a difondre la psicoanàlisi, però també que, la majoria de tòpics i prejudicis que continuen produint-se actualment, provenen de aquestes lectures esbiaixades pel seu context, la seva parcialitat i contaminació ideològica.
Es per això I amb la perspectiva que ens dona el temps, que ens podem replantejar algunes preguntes: Quines incidències van tenir, en la relació entre la psicoanálisi i el surrealisme, els postfreudians, d’una banda, i la concepció materialista del partit comunista, de l’altra? Què representa Salvador Dalí dins d’aquesta tensió/distensió entre totes dues concepcions i per què es considera ell mateix l’encarnació del surrealisme? Es pot dir que el surrealisme va morir amb la seva dissolució com a moviment cultural el 1968? Què sobreviu d’aquest moviment i quines coses es poden rescatar avui de l’aposta feta per una sobrerealitat o una realitat altra que la que defensa el positivisme lògic?
En aquesta jornada, que proposem com a una forma més de commemoració del 150è aniversari del naixement de Freud, els nostres ponents ens aproparan al tema des de diferents vessants i perspectives.


BIBLIOGRAFIA SOBRE FREUD, DALÍ I EL SURREALISME

Sobre Surrealisme en general

- ALEXANDRIAN, S., Le surréalisme et le rêve, Gallimard, .
- ALQUIÉ, F., Filosofía del surrealismo. Barral, 1974.
- BIRO, A. y PASSERON, R., Dictionnaire général du surréalisme et de ses environs, P.U.F., 1982.
-BRETON, A., Oeuvres completes, París, Gallimard, “Bibliothèque de la Pléiade”, 3 vols. Son interesantes especialmente sus diversos Manifiestos del surrealismo y Los vasos comunicantes. Existen varias traducciones al español en diversas editoriales.
- CREVEL, R., L’esprit contre la raison et autres écrits surréalistes, París, Pauvert. Son especialmente interesantes: Dalí o el antioscurantismo (trad. cast.: Editorial Olañeta, 2004) y El clavecín de Diderot
- GIMÉNEZ FRONTÍN, J. L., El surrealismo. Ed. Montesinos. BDT/21.
- NADEAU, M., Historia del surrealismo. Ariel, 1972.
- SEBAG, G., El surrealismo, Ed. Nueva Visión.
- THIRION, André, Révolutionnaires sans révolution, Paris, Belfond.


Sobre Salvador Dalí i la seva obra

- DALÍ, S., Obras completas, 8 vols. Ed. Destino, 2003, ss.
- DESCHARNES, R., Dalí. La obra pictórica, Ed. Taschen Köln
- GIBSON, I., La vida desaforada de Salvador Dalí, Ed. Anagrama.
- SANTOS TORROELLA, R., La miel es más dulce que la sangre. La época lorquiana y freudiana de Salvador Dalí, Ed. Seix-Barral, 1984
- SANTAMARÍA DE MINGO, V., El pensament de Salvador Dalí en el llindar dels anys trenta, Ed. Universitat Jaume I, Castelló, 2005

Sobre la relació entre Freud i el surrealisme

- BRETON, A., Entrevista con el profesor Freud en Los pasos perdidos. Madrid, Alianza, 1972.
-BRETON, A. y FREUD, S., Tres cartas de Sigmund Freud y la réplica de Breton, en Los vasos comunicantes. Madrid, Siruela, 2005.
- DÍAZ, M., ¿Un malentendido? I, II, III. Revista Tres al cuarto, nºs. 2, 3, 4 (1997-1998).
- SCHMIDT-BURKHARDT, A., Breton en la consulta de Freud. La desilusión de un encuentro. Revista La balsa de la Medusa, nº 36, 1995.
- ZWEIG, S. y FREUD, S., Correspondencia, Ed. Gedisa. Especialmente, carta del 20 de julio de 1938 sobre la visita de Dalí a Freud.



Para leer la presentación en castellano, pulsar aquí.