Freud, un clàssic del pensament contemporani. Manifest de l'Any Freud 2006 BCN.

Freud, un clàssic del pensament contemporani

Commemoració del 150 aniversari del seu naixement


Julieta Piastro



La pèrdua dels grans relats i les grans utopies pròpia de la crisi de la modernitat, no és necessàriament una gran pèrdua. El món desfonamentat i per segona vegada desencantat, també representa l’ampliació de l’àmbit d’allò que es pot saber, d’allò que es pot comprendre. Quan s’apaguen els llums de la raó il·lustrada i l’ésser humà és abocat a l’abisme del sense-sentit; emergeix la paraula com a forma i no com substància, apareix la possibilitat de nomenar l’innominable. Aquesta és la gran revolució del pensament en el segle XX, que no hauria estat possible sense l’obra de Sigmund Freud i la seva teoria psicoanalítica. El pensament de Freud no és un relat més de la modernitat sinó justament un dels que fan possible la ruptura, el que desemmascara el ser humà com a essència o substància, per descobrir un subjecte escindit capaç de construir i reconstruir el seu relat identitari.

La creació de la psicoanàlisi va mostrar els límits de la ciència positiva, però no per quedar-ne fora sinó per començar un llarg camí d’ampliació del concepte de ciència on cabés el subjecte amb la seva subjectivitat i el seu univers simbòlic. Un llarg camí, però no de l’ordre i progrés sinó de construcció i deconstrucció que, en concebre el pensament com a llenguatge, retorna al subjecte la possibilitat de significar i ressignificar el passat.

Quin sospitós afany condueix aquells que resguardats sota el vel “d’allò nou”, declaren la superació o fins i tot la mort del pensament de Freud? La amnèsia de les nostres societats contemporànies ha fet un símptoma que se desplaça permanentment sobre nous objectes. La modernitat líquida, com la caracteritza Bauman, ha intensificat la seva passió pel gaudi de coses noves i diferents. Sempre a la caça compulsiva de la novetat.

Però el moment històric que ens ha correspost de viure requereix del reconeixement de les teories que continuen Il·luminant “allò nou” i que es mantenen, mai estàtiques, com a referents per al coneixement. És difícil trobar alguna teoria contemporània que no hagi considerat Freud i la psicoanàlisi com a interlocutor. No només perquè com el mateix Freud explica, a El malestar en la cultura, els processos psíquics ens són més familiars, més accessibles a la consciència, quan els abordem sota el seu aspecte col·lectiu que quan els estudiem en l’individu, sinó sobretot, pel lloc central que ocupa l’obra de Freud en el gir lingüístic del segle XX.

Pràcticament tots els corrents de pensament contemporani s’han vist creuats en major o menor mesura per Freud i la psicoanàlisi. Hermeneutes, estructuralistes, neomarxistes, existencialistes, narrativistes, teòrics crítics i postmoderns, mantenen viu el pensament freudià. Ser just amb Freud és reconèixer les seves grans aportacions a la psicologia i la psiquiatria, però també la seva important contribució a la filosofia, a la història i a la literatura. Ser just amb Freud és reconèixer la seva contribució a la comprensió de les malalties de l’home i la dona contemporanis. Ser just amb Freud és pensar tot allò que avui no podríem pensar sense la seva obra. És possible pensar una política social desvinculada de la pulsió de mort? És possible pensar el capitalisme i les seves institucions, sense la teoria del desig de Freud? És possible entendre, sense Freud, que la narració ja és per si una explicació? És possible comprendre la nostra pròpia humanitat sense el treball interpretatiu de les tragèdies en las quals Freud troba quelcom constitutiu de l’ésser humà?

Ser just amb Freud és, també, reconèixer que a moltes persones la psicoanàlisi ens ha permès construir, como ell mateix va dir, una vida més simple i fer del nostre món interior un lloc més habitable.

Aquestes són tan sols algunes de les raons per les quals avui commemorem el 150 aniversari del seu naixement. Per molts anys doctor Freud!


COMISSIÓ ORGANITZADORA DE
L'ANY FREUD 2006 BCN

Freud, un clásico del pensamiento contemporáneo. Manifiesto del ANY FREUD 2006 BCN

Freud, un clásico del pensamiento contemporáneo

Conmemoración del 150 aniversario de su nacimiento

Julieta Piastro

La pérdida de los grandes relatos y las grandes utopías, propia de la crisis de la modernidad, no es necesariamente una gran pérdida. El mundo desfundamentado y por segunda ocasión desencantado, representa también la ampliación del ámbito de lo que puede saberse, de lo que puede comprenderse. Cuando se apagan las luces de la razón ilustrada y el ser humano es arrojado al abismo del sinsentido, emerge la palabra como forma y no como sustancia, aparece la posibilidad de nombrar lo innombrable. Esta es la gran revolución del pensamiento en el siglo XX, que no habría sido posible sin la obra de Sigmund Freud y su teoría psicoanalítica. El pensamiento de Freud no es un relato más de la modernidad sino justamente uno de los que posibilita la ruptura, el que desenmascara al ser humano como esencia o sustancia, para descubrir un sujeto escindido capaz de construir y deconstruir su relato identitario.

La creación del psicoanálisis mostró los límites de la ciencia positiva, pero no para quedar fuera de ella sino para comenzar un largo camino de ampliación del concepto de ciencia en el que cupiera el sujeto con su subjetividad y su universo simbólico. Un largo camino, pero no del orden y progreso sino de construcción y deconstrucción que, al concebir el pensamiento como lenguaje, devuelve al sujeto la posibilidad de significar y resignificar el pasado.

¿Qué sospechoso afán conduce en nuestros tiempos a aquellos que resguardados bajo el velo de “lo nuevo” declaran la superación o incluso la muerte del pensamiento de Freud? La amnesia de nuestras sociedades contemporáneas ha hecho un síntoma que se desplaza permanentemente sobre nuevos objetos. La modernidad líquida, como la caracteriza Bauman, ha intensificado su pasión por el goce de cosas nuevas y distintas. Siempre a la caza compulsiva de la novedad.

Pero el momento histórico en el que nos ha tocado vivir requiere del reconocimiento de las teorías que continúan arrojando luz a “lo nuevo” y que se mantienen, nunca estáticas, como referentes para el conocimiento. Es difícil encontrar alguna teoría contemporánea que no haya tomado como interlocutor a Freud y el psicoanálisis. No solo porque, como el mismo Freud explica en El malestar en la cultura, los procesos psíquicos nos son más familiares, más accesibles a la consciencia, cuando los abordamos bajo su aspecto colectivo que cuando los estudiamos en el individuo sino, sobre todo, por el lugar central que ocupa la obra de Freud en el giro lingüístico del siglo XX.

Prácticamente todas las corrientes de pensamiento contemporáneo se han visto atravesadas en mayor o menos medida por Freud y el psicoanálisis. Hermeneutas, estructuralistas, neomarxistas, existencialistas, narrativistas, teóricos críticos y postmodernos, mantienen vivo el pensamiento freudiano. Ser justo con Freud es reconocer sus grandes aportaciones a la psicología y la psiquiatría, pero también su importante contribución a la filosofía, a la historia y a la literatura. Ser justo con Freud es reconocer su contribución a la comprensión de las enfermedades del hombre y la mujer contemporáneos. Ser justo con Freud es pensar todo lo que hoy no podríamos pensar sin su obra ¿es posible pensar una política social desvinculada de la pulsión de muerte? ¿Es posible pensar el capitalismo y sus instituciones, sin la teoría del deseo de Freud? ¿Es posible entender, sin Freud, que la narración es ya de por sí una explicación? ¿Es posible entender nuestra propia humanidad sin el trabajo interpretativo de las tragedias en las que Freud encuentra algo constitutivo del ser humano?

Ser justo con Freud es también reconocer que a muchas personas el psicoanálisis nos ha permitido construir, como él mismo lo dijo, una vida más simple y hacer de nuestro mundo interior un lugar más habitable.

Estas son solo algunas de las razones por las que hoy conmemoramos el 150 aniversario de su nacimiento. ¡Por muchos años doctor Freud!

COMISIÓN ORGANIZADORA DEL

ANY FREUD 2006 BCN